Comune di Curcuris

S'ISTORIA
 
curcurisbn.jpgMancai su territòriu de Crucuris iscòviat arrastus de època nuràgica e romana, chi de seguru faint parti a populaus ispaniaus de tipu pastorali o agrìculu, isceti in edadi medievali, candu totus impunnànt a poni impari biddas po si defendi, tenit orìgini su centru abitau chi fiat intrau a fai parti, in edadi giudicali, de sa Curadoria de Parti de Useddus de parti sua posta in su Rennu de Arborea. De su 1410 a su 1430 fadiat parti de su Regnum Sardiniae e iat sighiu is avenimentus istòricus de is àteras biddas chi, impari a Crucuris, fadiant capu a sa Curadoria de Parti de Useddus, apustis, sa chi fut Curadoria de Useddus dd’iant arregallada, candu si fiat cojada cun Berengàriu Bertran Carroz, a Eleonora Manrique, e aici fiat intrada a fai parti de su fèudu de Chirra. Su fèudu de Chirra fiat abarrau in manus de sa famìllia Carroz finas a su 1511, passendi, po eredeu, a sa famìllia Centelles chi dd’iat apoderau finas a su 1674, apustis dd’iant cuncèdiu a Franciscu Pascuali Bòrgia finas a su 1726, a is Catalas finas a su 1798, a is Osòrius de la Cueva finas a su 1838, annu chi dd’iant arriscatau de Carlo Alberto rei de Sardigna.
In su 1821, Carlo Alberto iat amenguau, de is 15 originàrias istituidas cun Editu Règiu de su 4 de maju de su 1807, a 10 su nùmeru de is provìntzias e Crucuris dd’iant posta in sa provìntzia de Aristanis.
Isceti pagu annus apustis, in su 1848, candu iant aboliu is provìntzias, fiat intrada a fai parti de sa divisioni amministrativa de Casteddu. Sa lei Rattazzi n. 3702 de su 23 de su mesi de ladàmini de su 1859 iat partziu s’Ìsula in duas provìntzias: Crucuris fiat intrada a fai parti de sa provìntzia de Casteddu. In su 1927, po Decretu Règiu, dd’iant fata fratzioni de Abas. In su 1974 cun s’istitutzioni de sa Provìntzia de Aristanis, ndi fadit parti e, acabbendi, in su 1979, apustis 52 annus, torrat a oteni s’autonomia.
 
Pubblicada in sa setzioni Istoria su 16/07/2015